Paula Montal i Fornés neix l’any 1799 a Arenys de Mar (Barcelona). Obre la seva primera escola a Figueres l’any 1829, té una activitat fundacional incansable fins a molt avançada edat. Treballa amb precisió i profunditat en la formació de les religioses, vigila amb sol·licitud i fidelitat el navegar de la Congregació des del seu retir d’Olesa de Montserrat, on viu en oració i silenci els últims trenta anys de la seva vida i on mor el 26 de febrer de 1889, quan la seva ofrena havia arribat a la plenitud. Va viure la seva realitat de dona amb les manques i vicissituds del seu temps i també amb la grandesa i dignitat de la seva ser personal. Està convençuda del paper insubstituïble de la dona en la família i, a través d’ella, en la societat. Comprèn que el primer obstacle per respondre a la missió transcendent que li correspon, és una escassa o nul·la preparació cultural. I amb mitjans precaris i obstacles gairebé insuperables lliura la seva vida a la promoció de la dona, a la seva capacitació per respondre amb eficàcia i dignitat a l’alta missió que té encomanada. Va ser, per tant, una dona que va conèixer les dificultats i traves que en la seva època, i encara avui, troba la dona. Va creure en el valor de l’ésser humà, sigui home o dona, i es va negar al conformisme d’acceptar, sense més, la marginació femenina. Paula Montal destaca com a dona i en la seva obra posa en joc totes les seves potencialitats femenines.  paula 1
 arenys 1 El magisteri neix en l’ànima com a vocació i quan es viu com a do brolla natural i transparent en la docència de cada dia… Diuen els seus biògrafs que tenia una qualitat innata per treballar amb les nenes. La seva proximitat, el seu amor entranyable a les alumnes, la seva dedicació plena a l’educació, fan de Paula un model acabat de Mestra organitzada, responsable, respectuosa amb les nenes i amb el rigor de la veritat, exigent en la preparació, ordenada en l’exposició. Va exercir com a mestra tota la seva vida i va deixar a les seves filles, en les normes i reglaments propis, una doctrina clara i senzilla de la millor pedagogia. El tracte exquisit a les alumnes, la participació activa de les nenes en el seu procés formatiu, la col·laboració amb els pares, la formació profunda del professorat, la qualitat de continguts, l’ambiciós de la formació integral que propugnava, no són només elements actuals, sinó els caràcters propis i genuïns de la pedagogia de Paula Montal, posats en pràctica des de l’any 1829.
Paula Montal va voler sempre ser mestra, promocionar a la dona. Es va trobar, quan ja estava en la bretxa, amb el carisma Calassanci, va reconèixer en si mateixa una sintonia amb l’obra de Calassanç i va tenir la noblesa i la sensatesa de considerar que ella no podia millorar una tasca pedagògica com la de Calassanç. L’interessa, sobretot, dur a terme el seu objectiu: ” Salvar les famílies…”, i quan comprèn que a través del carisma calassanci, complir el seu desig és una garantia d’eficàcia i santedat, ho accepta sense dubtes, en plenitud. Va viure i va lluitar perquè el seu Institut fos un reflex fidel de l’Escola Pia. Va voler amb obstinada obsessió ser Escolàpia, perquè així es complia, en plenitud, aquesta crida precisa de Déu a Salvar les famílies ensenyant a les nenes…”  paula 3
 paula 4 Paula Montal va viure el carisma educacional amb el més rigorós lliurament, amb la sublimitat de l’artista, es va sentir responsable de la seva obra i va cremar en l’empresa totes les seves naus. Com tots els elegits, va tenir problemes, intrigues i ensopegades. Va ser flexible, dúctil i soferta quan el que hi havia en joc era secundari o es tractava de la seva persona. Va ser ferma, enèrgica i inflexible quan l’essencial del do del que era creditora davant Déu, podia qüestionar-se. Amb ella al capdavant de la Congregació es va culminar el disseny de l’essència escolàpia; és a dir, la Congregació articula en les tres primeres fundacions l’estructura essencial de la seva missió. Educar cristianament a la dona, amb dedicació preferent a les classes populars i segons l’estil de Sant Josep de Calassanç. Busca mitjans nous, eficaços i valents en aquells temps: oposicions de les seves religioses, subvencions dels Ajuntaments, qualificació i especialització de les mestres, adaptació realista a les circumstàncies de llocs i temps. En 1846 queda, doncs, perfectament perfilat el projecte i la vivència del que Paula Montal desitjava per a la seva Congregació.
 Després, quan l’obediència la retira del timó, rep de grat els successius encàrrecs que li proposen, sent d’especial interès el seu intens i valuós treball com a Mestra de Novícies. La seva activitat fundacional és també molt àmplia. No obstant això, el lloc privilegiat i natural era el magisteri; allí s’eixamplava el seu cor i s’ampliava el seu horitzó. La seva pedagogia, innata i eficaç, feia senzilles totes les matèries. Va cuidar amb especial cura la Catequesis, l’ensenyar a les nenes a pregar. Ella mateixa va ser dona orant, que va resoldre adequadament l’equació d’activitat i contemplació. La riquesa de la seva personalitat, l’atractiu de la seva vida, és per a les Escolàpies un pou profund d’admiració i doctrina. Tant de bo aconseguim ser fidels de debò al missatge i la vida d’aquesta incomparable dona!  paula 2